El científic de la vida
Biografia
La figura de Joan Oró Florensa
Fou un bioquímic català, els estudis del qual han estat claus per entendre l’origen de la vida al nostre planeta.
Biografia
Joan Oró Florensa va néixer el 26 d’octubre de 1923 a la Bordeta, Lleida. Fill d’una família de flequers, des de petit es va mostrar interessat pel paper de la humanitat a l’univers. Es llicencià en Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona el 1947. L’any 1952 emigrà als Estats Units i el 1956 es doctorà en bioquímica al Baylor College of Medicine de Houston. L’any 1955 ingressà a la Universitat de Houston, i el 1963 en va ser nomenat catedràtic. La seva tesi doctoral estudiava el metabolisme de l’àcid fòrmic en els teixits animals.
Una de les seves contribucions més importants fou el 1959, quan va aconseguir sintetitzar adenina, un component dels àcids nucleics, molècules transmissores de l’herència biològica a partir d’àcid cianhídric i amoníac en una solució aquosa.
A partir del 1963 va col·laborar en diversos projectes d’investigació espacial de la NASA, com el projecte Apol·lo per a l’anàlisi de les roques i altres mostres de material de la Lluna, i el programa Viking per al desenvolupament d’un instrument per a l’anàlisi molecular de l’atmosfera i la matèria de la superfície del planeta Mart.
Va tornar a Catalunya l’any 1980 per col·laborar en els nous plans de desenvolupament energètic i l’estudi de fonts alternatives d’energia. Va ser diputat de CiU per Lleida al Parlament de Catalunya (1980-1981) i assessor en temes científics del president de la Generalitat. Les condicions que el país li oferia no li permetien fer una recerca de qualitat i va tornar a Houston, fins a la jubilació, el 1994.
Va morir a Barcelona el 2 de setembre de 2004. Incinerat al Cementiri de Montjuïc, les cendres foren portades al cementiri de Lleida.
Cronología
Cronología
Joan Oró Florensa
Cronología
Llegat
El llegat del científic Joan Oró
correspon a la disciplina de Bioquímica, va ser un dels científics més importants en l’estudi de l’origen de la vida, i va ser el primer a sintetizar l’adenina en un laboratori, a més de participar en diversos projectes espacials en la NASA.
Llegat
El llegat del científic Joan Oró correspon a la disciplina de Bioquímica, va ser un dels científics més importants en l’estudi de l’origen de la vida, i va ser el primer a sintetitzar l’adenina en un laboratori, a més de participar en diversos projectes espacials en la NASA.
El Dr. Joan Oró va desenvolupar la major part de la seva carrera com a científic als Estats Units, com a professor a la Universitat de Houston i col·laborant amb la NASA, però sempre ha mantingut l’esperit català. Per aquest motiu la Fundació Joan Oró ha decidit recuperar tot el seu llegat i poder-ne fer estudis que ens permetin un aprofitament dels seus coneixements.
El llegat va ser traslladat des de Houston l’Abril del 1999 i està albergat a les noves instal·lacions de la Fundació Joan Oró al Parc de Gardeny (Lleida).
Publicacions científiques:
Un total de 20 llibres on és l’autor o coautor.
Un total de 240 articles on és l’autor o coautor.
Un total de 155 resums científics on és l’autor o coautor.
Tesis i dissertacions:
Un total de 48 tesis i dissertacions de treballs de recerca d’un nom de científics que van treballar en el seu laboratori, algunes d’elles aconseguint premis internacionals.
Arxius:
Arxius relacionats amb les seves activitats científiques realitzades per la NASA, principalment a la participació en els projectes Apol·lo i Viking, i amb comitès assessors de la NASA en què ha assessorat projectes espacials. Consta de milers de pàgines ordenades en carpetes.
Arxius relacionats amb els seus estudis científics en laboratori a la Universitat de Houston on va crear el departament. Es tractaria de milers de pàgines.
Reunions científiques:
Material de les més de 30 reunions científiques internacionals que ha organitzat.
Correspondència:
Material de correspondència entre el professor i molts altres investigadors sobre projectes científics.
Material audiovisual:
Fotografies, diapositives i altre material audiovisual.
Mostres:
Mostres bàsicament de meteorits extraterrestres d’antiguitat calculada en més de 4.500 milions d’anys. Així com altres mostres terrestres.
Model de la lluna:
Té cedit per la NASA, el model de la lluna que els astronautes de l’Apol·lo (de l’11 a la 17) van utilitzar abans d’anar. És aproximadament de 2m de diàmetre.
Llibres:
Aproximadament, té una biblioteca d’uns 3.000 volums de llibres i monografies.
